La politextualitat fou un element destacat del motet dels segles XIII al XV i, amb menys freqüència, es troba en obres de música profana. Encara que els textos solien estar en llatí, no falten exemples de combinacions amb altres idiomes, com per exemple el motet anònim a tres veus del segle XIII On doit fin amor/La biauté/In seculum, que combina dos textos francesos en les veus aguda i mitjana amb el llatí a la veu de tenor. Els principals autors que recorregueren a la politextualitat foren G. de Machaut, J. Dunstable i G. Dufay.
f
Música