Alguns musicòlegs consideren com a antecedent d’aquest tipus de polo el polo líric present en òperes i sarsueles del segle XVIII i començament del XIX. D’altres, en canvi, opinen que la relació entre ambdós és més aviat incerta. Entre els polos lírics més famosos cal destacar el Polo del contrabandista i Cuerpo bueno de Manuel García, el darrer utilitzat per G. Bizet en el preludi al quart acte de Carmen. L’última de les Siete canciones populares españolas, de Manuel de Falla, és un exemple estilitzat de polo.
m
Música