Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa (trombó). En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub. En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les col·locacions fixes de la mà sobre el mànec. En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda. Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol (la quarta corda) podrà emetre un re sense que l’instrumentista hagi de canviar la mà de lloc. Les posicions següents desplacen la mà un semitò respecte a l’anterior. A l’època de Leopold Mozart, al principi del segle XVIII, els tractats ja parlen de set posicions, encara que en la pràctica rares vegades se superava la tercera posició. En la tècnica actual s’exigeix l’ús de totes les posicions.
f
Música