El terme és aplicat especialment a la peça organística amb què s’acompanya la sortida de la congregació en acabar un servei religiós. Sovint aquesta obra és improvisada, de vegades sobre temes gregorians o corals. També s’utilitza en la música per a orquestra i el teatre líric. Contraposat a preludi, el terme és sinònim de coda o epíleg. Moltes vegades empra motius, temes o material musical exposats amb anterioritat en la resta de l. En aquest sentit, P. Hindemith, per exemple, conclogué el seu Ludus tonalis amb un postludi que consisteix en la represa i inversió del preludi inicial. Molts fragments que tanquen cicles de lieder són denominats Nachspiel, terme alemany equivalent a postludi, com per exemple l'adagio final dels Frauenliebe und Leben ('Vida i amor de dona'), opus 42, de R. Schumann.
m
Música