Deixeble de K. Jeppesen al Conservatori de Copenhaguen (1943-46), més tard es traslladà a París, on estudià amb N. Boulanger i O. Messiaen. De retorn a Copenhaguen treballà com a crític musical. Si bé les seves primeres obres es mostren fortament influïdes per C. Nielsen i B. Bartók -influències que dissolgué en un llenguatge serialista-, a la dècada dels seixanta la seva música reflectí les seves recerques en el camp de l’etnomusicologia. Estudià la música grega i del golf Pèrsic, i impartí classes d’etnomusicologia a les universitats de Lund i Copenhaguen. L’obra A l’inconnu (1962), per a veu i tretze instruments, és una de les més conegudes del seu catàleg.