preclassicisme

m

Música

Terme amb què es designen les produccions musicals anteriors al Classicisme, entès aquest en el sentit donat per Charles Rosen, que en situa l’origen en el moment de la publicació dels Sis quartets de corda, opus 33, de F. J. Haydn (1781).

Consegüentment, en el preclassicisme s’hi encabeixen un ampli reguitzell de compositors, com L. Vinci, J.A. Hasse o G.B. Pergolesi, però també els que cultivaren l'estil galant, com D. Scarlatti o A. Soler, i l'empfindsamer stil ('estil sentimental', empfindsamkeit), com C.P.E. Bach. Segons el parer d’altres musicòlegs, però, el terme és equivalent a classicisme primerenc, present en els primers compositors esmentats.