principale

*

Música

Registre greu de la trompeta natural, entre el do3 i el do5, en oposició al registre agut o clarino (clarí) L’intèrpret especialitzat en aquest registre havia de desenvolupar una tècnica que li permetés emetre un so profund i fort i havia d’excel·lir en l’ús de les articulacions doble i triple.

Tot plegat era considerat l’aspecte més noble de la interpretació amb trompeta. Aquesta tècnica fou usual entre els segles XVI i XVIII, època en què la trompeta natural fou emprada com a instrument solista o de conjunt. Com a solista era usada en aquest registre sobretot per a fer senyals i també, sonant amb altres all’unisono, amb finalitat cerimonial. En els conjunts de trompetes, que del 1585 al 1685 eren integrats per cinc, sis o set músics que solien interpretar música escrita a cinc veus, els intèrprets de principale tenien al seu càrrec les veus més greus. Entre el 1685 i el 1800 aquests conjunts evolucionaren cap a la interpretació a tres veus. En ells, la combinació de dos instruments tocant en clarino i un en principale solia ser la més freqüent.