Derivat del grec prôtos, que vol dir ’primer', terme que antigament s’utilitzava per a designar el mode basat en la primera de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què es fonamentava el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El protus authenticus corresponia al primer mode, també anomenat dòric, i el protus plagalis, al segon mode o mode hipodòric.