Gairebé sempre s’escriu com un punt, i acostuma a representar el so d’una nota inferior a aquelles que el precedeixen i el segueixen immediatament. Els teòrics del segle XIII empren el mateix terme per a referir-se a una nota en concret, tant si està escrita de forma aïllada com si pertany a una lligadura. L’Anònim IV utilitza el terme punctum com a sinònim de clausula en un passatge referit a Pérotin. Jean de Grouchy denomina puncta les diferents seccions en què se subdivideix una estampida; cada punctum consta de dues parts idèntiques, llevat del final, que en la primera part té caràcter suspensiu (apertum) i en la segona conclusiu (clausum).
Música