A la meitat de la dècada dels anys setanta, influïdes per grups i músics de rock com MC5, New York Dolls, Velvet Undergound i Iggy Pop and the Stooges, aparegueren les primeres formacions punk. Es tractava bàsicament de mostrar dalt de l’escenari la ràbia d’una generació de joves que no veia cap perspectiva de futur. Sorgí precisament en un moment en què el rock progressiu dominava l’escena musical moderna, amb cançons interminables i solos de guitarra per a lluïment de músics. Als Estats Units destacaren The Ramones, i al Regne Unit els grups més notables foren Sex Pistols, Buzzcocks i The Clash. Tot i la seva senzillesa, el punk marcà la història del rock i agafà per sorpresa les discogràfiques. Aquest estil després es diversificà en new wave -més proper al pop-, post-punk, més experimental, hardcore, encara més ràpid i cridaner, i altres subestils. Pel que fa als conjunts catalans, el grup Pixamandúrries adoptà el punk.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- I-6, Mí-te’ls, Pixamandúrries, El Temps
- Sputnick, València 1992
- Gonzalo, Jaime
- Juliá, Ignacio: Punk-book: imágenes de la generación vacía, Ruta 66, Barcelona 2000
- Ja t’ho diré, Ocults, Tots Sants, La Fosca, El Temps
- Sputnick, València 1992
- Juliá, Ignacio: The Cramps, Editorial La Màscara, Valencia 1994