Quan va situat a continuació d’una figura o silenci, n’augmenta el valor una meitat; si hi ha dos punts, el segon equival a la meitat del primer punt i, per tant, a la quarta part de la nota o silenci. El punt es pot substituir per una lligadura que uneixi dues notes d’igual nom, si la segona val la meitat que la primera. Gràcies al punt és possible convertir el sistema d’equivalències de les figures, que és de relació binària, en un de relació ternària; així, una figura amb punt sempre val el triple de la següent sense punt, i una figura sense punt val la tercera part de l’anterior amb punt. En el compàs compost, la unitat de temps sempre és una figura amb punt.
Si el punt es col·loca a sobre o a sota d’una nota, es tracta aleshores d’un signe d’articulació que indica que la nota s’ha d’interpretar staccato.
El doble punt (dos punts situats l’un sobre l’altre deixant enmig la línia central del pentagrama) situat abans d’una doble barra prescriu que cal repetir el fragment des de l’anterior signe de doble punt amb doble barra a la seva esquerra o des de l’inici de la peça.