Del llatí quintam tenens, a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic (la dotzena), és a dir, quinteja. De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII. Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern. Construït tant de fusta (tapat) com de metall (cònic), amb base de 32’ (rarament), 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue.
m
Música