Era sacerdot i exercí diversos càrrecs musicals i eclesiàstics a Brescia, Venècia i Bolonya, on el 1751 fou nomenat membre de l’Accademia Filarmonica. A partir del 1760 fou abat i mestre de capella de la catedral de Torí, càrrecs en els quals romangué fins a la mort. La major part de la seva producció consta d’obres religioses, entre les quals destaquen un Stabat mater, onze misses, tres rèquiems i una Passio secundum Marcus. És autor, a més, de dues òperes: Artaserse (1756), amb llibret de Pietro Metastasio, i Mitridate re di Ponto (1767), amb llibret de V.A. Cigna-Santi. Músic molt apreciat a la seva època, estigué en molt bones relacions amb Leopold Mozart i el seu fill Wolfgang Amadeus, sobre el qual influí.