Nascut en el si d’una família rica i culta, especialment amant de la literatura, la música i la pintura, rebé una formació musical hindú clàssica, però, com a compositor, es rebel·là contra les seves regles. Del 1877 al 1888 estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra. Fou un autor prolífic i en la seva obra feu una lectura molt personal dels gèneres literaris indis tradicionals. Participà també en la vida política del seu país i es preocupà especialment pels més desafavorits. Les seves cançons i els seus poemes i cançons patriòtiques han passat a formar part de l’herència literària de l’Índia. El 1913 obtingué el premi Nobel de literatura per Gitanjali ('Ofrena de càntics', 1910). Sisu (1913, traduïda a l’anglès pel mateix autor amb el nom de The Crescent Moon) i The Gardener (1913) foren ben aviat traduïdes a diversos idiomes. Compongué més de 2500 cançons, conegudes amb el nom de Cançons de Rabindranath, obres que tenen molts punts en comú amb la música popular bengalina i amb el gènere raga de la música clàssica índia.