Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina. El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit. L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà. Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb reforç del contrabaix. Aquesta paleta tímbrica palesà ja l’estètica de la darreria de la divuitena centúria, concomitant de la d’aquell moment arreu d’Europa.