Rafael Martínez i Valls

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1887 — Barcelona, 1946)

Compositor valencià.

Estudià composició amb J.B. Pastor, i orgue probablement amb J.M. Úbeda. S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid. Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts. Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles. Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor (1930), L’àliga roja -ambdues amb llibret de Víctor Mora- i la cèlebre Cançó d’amor i de guerra (1926), amb lletra de Ll. Capdevila i V. Mora. També destacaren les sarsueles castellanes La mosquetera, Así canta mi amor i El perdón del rey.