Català de naixement i azpeitià d’adopció, al llarg de més de vuitanta anys al servei de l’orgueneria en general, de la guipuscoana en particular i en especial de la d’Azpeitia, fundà quatre empreses d’orgueneria -amb Francesc Aragonès a Girona (1910), Eleizgaray y Cía. (1920), Puignau y Olaciregui (1923) i Organería Española S.A. (1941), a Azpeitia-. Especialista en mecànica, pneumàtica i electricitat, fou un excel·lent harmonitzador i afinador. Cooperà en la construcció i l’arranjament de més de 400 orgues, 225 dels quals nous, i en més de 400 harmòniums. Dos tallers d’orgueneria sorgiren de deixebles seus. Amant de l’orgue romàntic i també del neoclàssic, es considerava, tot i no haver-hi coincidit en el temps, deixeble d’Aquilino Amezua, a qui venerava com a mestre.