Inicià els estudis musicals a Alacant i després els continuà al Conservatori de València amb Ramon Ribes i Francesc Antich. Més tard viatjà a París, on entrà en contacte amb el Grup dels Sis i M. Ravel. El 1925 el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts li premià un cicle de cançons amb versos de H. Heine. El 1942 Radio Nacional li premià Miniaturas, per a piano. També rebé el Premio Nacional de Música el 1952 pel Cuarteto en re mayor, i el 1961, per la Fantasía de trípticos sobre Lorca. Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a la docència de la música a l’ONCE. La seva producció musical està inscrita en el corrent nacionalista. Escriví també l’obra lírica La ruta de Don Quijote, les obres simfòniques Cinco piezas, Homenaje a Chapí i Sinfonía del Mediterráneo, les obres per a piano Preludio, Homenaje a Albéniz i Homenaje a Falla, música de cambra i obres per a cant i piano amb textos de poetes espanyols.
- Vives i Ramiro, Josep Maria: Rafael Rodríguez Albert, Asociación de Compositores Sinfónicos Españoles, Madrid 1987
- Palacios, María: Rafael Rodríguez Albert, Fundación Autor; SGAE, Madrid 2002