La seva formació musical anà a càrrec de Ll. Romeu, J. Baptista Lambert, J. Lamotte de Grignon i C. Taltabull. El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968. El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal. El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945. El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Entre els anys 1958 i 1968 organitzà els Festivals de Música de Vic. La seva obra compositiva reuneix 151 obres concebudes a l’entorn de quatre línies rectores: la cançó lírica, el repertori eclesiàstic en llatí i en català, la música coral popular, fruit de la seva labor pedagògica al capdavant de l’Orfeó Vigatà, i el repertori instrumental simfònic, de música de cambra, piano i cobla. Entre aquestes obres destaquen Tretze cançons populars per a veu i piano o orgue, opus 12, Glossa per a violí i piano, opus 30, Visions i paisatges. Suite per a piano, opus 109, i la Simfonia en fa menor, opus 111, entre d’altres.