Entre el 1727 i el 1730 exercí provisionalment de mestre a la capella catedralícia de Mallorca, després de la renúncia de M. Planes i la malaltia del seu successor Joan Martí. A la mort del mestre Martí, Vallès fou nomenat nou mestre titular, càrrec que exercí fins el 1747. Com a compositor, treballà dins un marc estilístic propi del canvi de segle i combinà el rigor polifònic i multicoralista amb les noves troballes formals i expressives de caràcter més lleuger i popular pròpies de la música hispànica del XVIII. És autor del motet Memento Domine, a vuit veus i baix continu, i d’uns Villancicos per a Nadal (1706).