Presenta un marcat acompanyament rítmic, sobre el qual es basteixen melodies elaborades amb frases sincopades, desplaçades i accentuades. Evolucionà de la interpretació característica que els músics negres feren del repertori de marxes, polques, quadrilles i altres gèneres ballables als Estats Units i en voga a la segona meitat del segle XIX. A la seva època, que cal situar aproximadament entre el 1890 i el 1914, els termes rag i ragtime s’aplicaren a diverses manifestacions musicals, com ara les cançons de melodia sincopada, els arranjaments d’aquestes cançons per a banda, orquestrina de ball o altres combinacions instrumentals, la música de ball i les marxes molt sincopades. El ragtime de piano fou el que tingué major entitat i quedà històricament associat al terme.

Exemple 2. Exemple 3 - S. Joplin: Maple Leaf Rag, fragment
© Fototeca.cat/ Jesús Alises