Segons la seva Vida, fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com No·m puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller. També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina. Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música: Atressi com la chandella. Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de Tolosa emprà en composicions com Pos vezem bosc e broils floritz. Si com l’enfas qu’es alevatz petitz inspirà a Ausiàs Marc el poema No·m pren axí com al petit vaylet.