Paral·lelament a la seva formació eclesiàstica a Lleó, estudià solfeig, piano i composició i més tard continuà els seus estudis musicals a Santiago de Compostel·la. Fou mestre de capella de la catedral de Mondoñedo (Lugo) del 1921 al 1926, de la d’Astorga (Lleó) i, a partir del 1946, de la de Madrid, on també fou director diocesà de música. Compongué obres religioses, conservades a la catedral de Mondoñedo, entre les quals Salve Regina (1921), per a quatre veus, i Monstra te esse Matrem (1925), per a tres veus i orquestra. Sobretot, però, destacà com a impulsor de la vida musical i com a comentarista, tasca aquesta darrera que dugué a terme en la publicació "Tesoro sacro musical", amb articles sobre música religiosa com ara Música sacra y música profana (1951).