S’inicià en la música a l’Escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona amb el mestre J. Cassadó. Posteriorment estudià piano amb E. Granados i es traslladà a París, on fou deixeble de V. Mustel (harmònium) i M. García (cant). A partir del 1900 fou sotsdirector de la Capella Catalana. Deu anys després emigrà amb la seva esposa, Carme Carbonell, a Buenos Aires, on fundà una important escola de cant. De retorn a Barcelona, el 1917, impulsà una acadèmia de cant. En el catàleg de la seva producció figuren obres religioses i líriques, entre les quals cal destacar la Missa de Rèquiem i la sarsuela La bohème. Escriví l’obra tèorica El arte de desarrollar la voz y sus timbres.