Després de nou anys d’estada a l’Escolania, on encara es beneficià dels darrers temps de mestratge del pare Narcís Casanoves (1747-1799), vestí l’hàbit monàstic el 1801. Fou un excel·lent intèrpret tant del violí com del violoncel, instrument aquest darrer amb el qual aconseguí un gran prestigi, corroborat pels seus mateixos contemporanis. Exercí, dins les propietats del monestir, càrrecs d’administració que l’obligaren a absentar-sedurant vuit anys. A més, les desgavellades circumstàncies polítiques del segle, a partir del 1811, el foragitaren de Montserrat tres vegades. Amb tot, sempre fou dels primers a l’hora de retornar-hi. Home d’una gran devoció, la mort el sorprengué en la seva vila nadiua a seixanta-cinc anys.