Seguint la tradició familiar, de molt jove aprengué l’ofici de lutier amb el seu oncle Jacint Pinto i Iglesias (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 24 de gener de 1956) al taller de Casa Parramon —lutieria fundada per Ramon Parramon l’any 1897—, encara que mai hi treballà, i amb el seu pare Àngel Pinto i Iglesias (Barcelona, 15 de novembre de 1893 – 21 de novembre de 1992), aprengué la gestió de la botiga.
Després de la compra per part d’Àngel Pinto de Casa Parramon (1962), Ramon Pinto assumí la direcció, mentre el seu germà, Josep Maria (Barcelona, 19 de novembre de 1927 – 4 de maig de 2022), treballà al taller com a lutier. L’any 2008, els germans es retiraren i l’empresa quedà en mans de Jordi Pinto i González (Barcelona, 6 de març de 1963), fill de Josep.
Ramon Pinto s’especialitzà també en el coneixement i expertització dels violins espanyols antics, fet que el dugué a publicar un llibre sobre la història dels violers espanyols (Los luthiers españoles, 1988). Així mateix publicà un Manual del luthier (1989) i un estudi sobre els violers catalans dels segles XVI i XVII a la Revista Catalana de Musicologia (2001). El 1986 fou el primer lutier de l’Estat espanyol membre de l’Entente Internationale des Maitres Luthiers et Archetiers d’Art (EILA), i de la qual fou delegat (durant 9 anys) i president (2005-07). Fou fundador (1988) i president (fins el 2001) de l’Associación Española de Maestros Luthiers. Formà part del jurat de diversos concursos internacionals de lutieria, entre els quals el Concurs Internacional de Luthieria Antonio Stradivari de Cremona (Itàlia), el 1997, i el Concurso Nacional José Contreras de Gelves (Sevilla), l’any 1999.