Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït. El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX. Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral, de L. van Beethoven (tema principal), la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell, de G. Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica, d’H. Berlioz. L’expressió Alpenkuhreigen que dona títol al melodrama final de la primera part del Manfred de R. Schumann equival a 'ranz des vaches dels Alps'.
Música