Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter. A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel. El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra. Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer. A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre. Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional. Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor honorari del Conservatori de París.