La realització d’un baix xifrat fou una de les tasques més habituals durant l’època del baix continu (segles XVII i XVIII) i un gran nombre d’autors de l’època, com ara J.H. d’Anglebert, J. Blow, C.P.E. Bach, J.Ph. Kirnberger, F.W. Marpurg o J. Mattheson escriviren tractats sobre aquest tema. La realització s’efectuava de manera generalment improvisada en instruments polifònics, com ara el clavicèmbal, l’orgue o el llaüt, i donava lloc a una textura de tres veus o, més generalment, de quatre. D’altra banda, la realització d’un baix no es limitava a ser un simple acompanyament sinó que sovint incorporava elements melòdics, ornamentals i imitatius. Actualment, la realització dels baixos xifrats damb les convencions interpretatives de l’època ha esdevingut una de les tasques més genuïnes dels intèrprets de música antiga. Així mateix, és habitual en les edicions musicals que la realització d’un baix xifrat aparegui en notes més petites (vegeu exemple de baix continu). D’altra banda, la realització per escrit d’un baix és un exercici propi de l’aprenentatge de l’harmonia.
f
Música