Format per un petita caixa, a voltes plegable per la meitat, tenia a l’interior, o sobre mateix del teclat, el joc de regalies, i al darrere, dues manxes per a ser accionades manualment. De dimensions molt reduïdes, podia transportar-se amb gran facilitat. En la tessitura de joc de 16', 8’ o 4', té aquesta denominació a partir de la segona meitat del segle XV, tot i que es troben testimonis de la seva existència ja tres segles abans. L’etimologia del terme regal és molt incerta i variada. Alguns el fan derivar del llatí regula a conseqüència de la funció reguladora d’aquest instrument en l’afinació dels cants monàstics. Popularment considerat -segons afirma M. Praetorius- com un objecte d’obsequi (regal) reial, hi ha qui deriva el terme d’aquest fet. També podria provenir de lès row o de l’alemany reihe ('filera'), ja que conté una filera de tubs. Difós per la Germània durant el segle XV i a l’Anglaterra d’Enric VIII (amb algunes variants que en motivaren el desenvolupament, com per exemple, l’afegit d’un o més jocs de flautes), fou utilitzat a les esglésies, els teatres, per a la música de cambra, en l’acompanyament de les danses i, al segle XVII, com a instrument alternatiu del clavicèmbal o de l’orgue en la realització del baix continu. Ja des del final del segle XV s’incorporà també a l’orgue gran, comandat per un teclat secundari i situat prop de l’organista, en un lloc de fàcil accés (per a facilitar-ne l’afinació, gairebé constant).
m
Música