Vida
Començà a estudiar música a sis anys, i posteriorment feu classes de clarinet amb J.V. Abrams. Paral·lelament, aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica. Seguint els desigs paterns, ingressà a la facultat d’arquitectura. Fou durant aquests anys a la universitat que es despertà el seu interès pel jazz i es dedicà al saxòfon. Lluità a l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial i un cop acabat el conflicte bèl·lic estudià música al University College of North Wales (1946-49). El 1949, gràcies a una beca, ingressà en l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne d’I. Pizzetti i on es graduà el 1952. D’ençà d’aquest any fins el 1957 estudià orgue amb Fernando Germani. Fou professor al University College, Bangor (Maine) entre el 1967 i el 1970. La seva música és influïda per l’avantguarda italiana de L. Berio i L. Nono. Escriví nombroses obres per a guitarra i música per a films i documentals. El seu catàleg també inclou l’òpera Antigone (1969), dues simfonies (1954, 1990) i el Concert per a clarinet (1960), a més de música vocal i de cambra. És autor de llibres com Serial Composition (1966), Contemporary Percussion (1970) i The New Music (1975).
Bibliografia
- Brindle, Reginald Smith: La nova música: l’avantguarda des de 1945, Antoni Bosch, Barcelona 1979