Format a la Banda de Músicos de la Policía, a Asunción, el 1920 es traslladà al Conservatorio de Música de Buenos Aires, on estudià violí amb A. Gaos i composició amb A. Williams i C. Piaggio. Gràcies a una beca del govern paraguaià estudià a la Schola Cantorum de París, on perfeccionà els seus coneixements de violí. De nou al Paraguai, es convertí en un dels impulsors de la vida musical del país a través de diverses iniciatives. El 1940 fundà l’Escuela Normal de Música, i el 1957, l’Orquesta Sinfónica de la Ciudad de Asunción, de la qual fou director fins a la seva mort. Les seves obres s’inscriuen plenament en el nacionalisme musical, amb elements provinents del Romanticisme germànic. La Rapsodia paraguaya (1958) és la seva obra més coneguda.