Estudià literatura i filosofia a la Universitat de Gènova, i piano i composició al Conservatori de Milà. A partir del 1932 exercí com a historiador i crític musical. Destacà sobretot en la seva tasca com a editor i redactor en la Revista Musicale Italiana (1932-49). Ensenyà història de la música a la Universitat de Florència entre els anys 1947 i 1969. Fou autor de diversos estudis sobre la història de la música de Gènova i biografies de diferents compositors. Col·laborà en diversos diccionaris musicals d’àmbit internacional i realitzà edicions de música barroca italiana per a la interpretació. Fou autor del famós Adagio en sol m basat en una sonata incompleta de T. Albinoni.