Tot i haver-se iniciat a nou anys com a concertista de violí, el fet més decisiu de la seva carrera fou haver estudiat composició amb A. Webern a Viena i amb A. Schönberg a Berlín (1930-33). També realitzà estudis d’instrumentació a París amb M. Ravel (1934-38). Feu nombroses gires i enregistraments discogràfics amb l’Orquestra Nacional de la RTF. A partir del 1945 visqué a París, on impartí classes i organitzà el Festival Internacional de Música de Cambra Contemporània (1947). Feu cursos a Darmstad i sobretot es preocupà de difondre la música de la Segona Escola de Viena a través dels concerts i de llibres com Schönberg et son école (1946) i Introduction à la musique de douze tons (1949). En les seves obres és palesa una volguda i rigorosa fidelitat als principis de Schönberg, que no sempre li valgueren els aplaudiments dels seus alumnes. Per això és més conegut per la seva tasca de director d’orquestra. Cap al final de la seva vida deixà pas a un lirisme més expressiu, com el que traspua la seva última òpera, Les espagnols à Venise (1970).