Més en general, qualsevol cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït (ressonador de Helmholtz, per exemple). Pot ésser tant una columna d’aire continguda en una cavitat o recinte tancat (tub d’orgue) com una superfície elàstica (taula harmònica) o, freqüentment, una combinació d’ambdues (caixa de ressonància). Hi ha ressonadors que són específics, com és el cas dels tubs ressonadors del vibràfon, i la seva freqüència de resposta es correspon exactament amb la del so a què s’apliquen. D’altres, com els del violí o la guitarra, són generals i vibren en resposta a moltes notes diferents. En el cas dels idiòfons els ressonadors solen ser cavitats parcialment obertes (tubs, caixes, carbasses...). El volum de l’aire que contenen entra en vibració espontàniament en aproximar-se o bé coincidir amb la vibració d’un so emès pel generador sonor de l’instrument. El resultat és un increment i/o prolongació del volum del so resultant. La freqüència d’un ressonador sol ser més greu com més grans són les seves dimensions.
m
Música