Pot ser compost de números independents o combinar actuacions musicals amb un argument sumari que encadena les diverses escenes. Les incursions humorístiques, que giren entorn de l’actualitat (de vegades amb contingut polític), són l’element principal, juntament amb les al·lusions sexuals. Afí a la comèdia musical, el music-hall, el cabaret, l’opereta, la revue (que n’és el model europeu de filiació més clara, almenys pel que fa al nom) i altres gèneres teatrals, amb els quals manté fronteres imprecises, la revista es desenvolupà als grans centres industrials i urbans com a forma d’entreteniment popular i, com a tal, fou desplaçat amb relativa rapidesa pel cinema, sobretot a partir de la generalització del cinema sonor. Als Països Catalans, hi ha constància de les primeres revistes des de la segona meitat del segle XIX, amb obres com Antany i enguany (1865), de Conrad Roure i Eduard Vidal i Valenciano, que glossen esdeveniments de l’any. Arran de la Revolució de Setembre, el gènere es polititzà considerablement (El Robinson petit, de Josep Coll i Britapaja, 1871). Ja al segle XX, el gènere tingué una gran prominència a València, especialment a l’entorn de locals com el Teatre Russafa, i a Barcelona, on al Paral·lel estrenaven les seves produccions les companyies més importants. Fins al franquisme, convisqueren les revistes en català i castellà, tot i el predomini d’aquestes per motius socials i empresarials. Marginal ja als anys setanta, la companyia teatral Dagoll Dagom conrea un tipus d’espectacle que té certes afinitats amb la revista.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Badenas i Rico, Miquel: El Paral.lel: nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa, Amarantos, Barcelona 1993