Ricard Viñes i Roda

(Lleida, Segrià, 1875 — Barcelona, 1943)

Pianista lleidatà.

Vida

El 1885 es traslladà a Barcelona, on durant dos anys Joan B. Pujol li feu classes particulars de piano, atès que encara no tenia l’edat per a ingressar a l’Escola Municipal de Música. Ho feu el 1887 i aconseguí el primer premi de piano. Aquest mateix any, animat per I. Albéniz, viatjà a París i hi estudià piano amb Ch.A. de Bériot i teoria amb A. Lavignac al conservatori. Fou condeixeble i amic d’Enric Granados, amb el qual compartí els primers anys d’estada a la capital francesa, que, a partir d’aquell moment, fou el centre de la seva activitat al llarg de gairebé mig segle. El 1894 fou primer premi del Conservatori de París, fet que comportava el debut en concert. S’integrà en l’ambient intel·lectual del París de principi de segle i feu amistat amb músics com M. Ravel, C. Debussy, F. Schmitt, D. de Séverac, M. de Falla, J. Malats i, més endavant, F. Mompou i M. Blancafort. Viñes contribuí molt a la difusió de la música d’aquests dos darrers a la capital francesa. També conegué intel·lectuals d’altres camps de les arts, com ara Colette, J. Cocteau, M. Jacob, J. Guillén, M. Sert, P. Picasso, O. Redon, I. Nonell, R. Casas i S. Rusiñol, membres tots ells del grup conegut com Els Apatxes. Viñes es convertí ben aviat en l’intèrpret gairebé "oficial" de la música impressionista, els autors de la qual sovint li dedicaren les seves composicions. Entre d’altres, estrenà obres de G. Fauré, M. Ravel, C. Debussy, E. Chausson, D. de Séverac, F. Schmitt, E. Satie, G. Auric, i més endavant de D. Milhaud, O. Messiaen, F. Mompou, M. Blancafort i F. Poulenc. Regnà en l’ambient musical parisenc i, de fet, de tot el continent europeu, que visità al llarg de nombroses gires. Entre els seus deixebles sobresurten F. Poulenc, J.M. Nin-Culmell, G. Tintorer, J. Rodrigo, L. Querol i especialment M. Meyer, considerada la principal hereva de l’art pianístic de Viñes. El 1930 emprengué una gira per l’Amèrica del Sud, de la qual tornà el 1936. Durant els darrers anys de la seva vida, i en part a causa dels conflictes bèl·lics, la seva carrera entrà en un procés de decadència. Morí en un hotel de Barcelona. Escriví algunes obres per a piano, com Minuet spectral, a la memòria de M. Ravel, Crinoline, Thrénodie: hommage à la mémoire d’Erik Satie i Marche funèbre, i també peces per a cant.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Séverac i Viñes, la trobada de dos genis al servei de la música, Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació Provincial de Lleida, Lleida 1985
  2. Viñes i Roda, Ricard; Gubisch-Viñes, Nina: El diari inèdit de Ricard Viñes: fragments relacionats amb Ravel, Debussy i Duparc, Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació Provincial de Lleida, Lleida 1986
  3. Jordà i Cervera, Teresina: Tríptic musical, Granados-Viñes-Pujol. Himne a Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1977
  4. Bergadà, Montserrat; Bernadó, Màrius; Gubisch-Viñes, Nina: Ricard Viñes i Roda (1875-1943): testimoni d’un temps, Ajuntament de Lleida, Lleida 1994
  5. Riera, Joan: Ricardo Viñes: evocación, Instituto de Estudios Ilerdenses de la Excma. Diputación Provincial de Lérida..., Lérida 1968
  6. Vallribera, Pere: Séverac i Viñes: breus comentaris sobre aquestes personalitats, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1985
  7. Viñes i Roda, Ricard: Tres aristócratas del sonido: semblanzas de Claude Debussy, Erik Satie y Maurice Ravel, Buenos Aires 1934