Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales. L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos. El 1885 començà una gira pels EUA. Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel, oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra. Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E. d’Albert, i oferí concerts amb obres pròpies a la sala Erard, com ara el Concert per a violoncel, que escriví a França. Després de viatjar per Europa, on assistí amb interès al Festival de Bayreuth, retornà a Mèxic el 1906, on estrenà amb èxit la seva segona òpera. L’any següent fou nomenat director del Conservatori. La seva producció pianística tingué una estètica romàntica, i compongué també algunes obres de tipus religiós, i d’altres de cambra en les quals s’intueix la presència d’idearis nacionalistes.