Es graduà a la Universitat Federal de Rio de Janeiro en composició, direcció i orquestració (1967-68), i fou alumne de J. de L. Siqueira, F. Mignone i C. Santoro. Posteriorment obtingué una beca per a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on estudià amb S. Hartke i es doctorà en composició. El 1990 esdevingué cap del postgrau del departament de música de la Universitat Federal de Rio de Janeiro i president de l’Acadèmia Brasilera de Música.
Ha dirigit diverses orquestres brasileres interpretant composicions seves en moltes ocasions. És l’inventor del sistema-T, que controla les altures. Del seu corpus cal destacar la música instrumental, amb obres com les cantates O Canto do Poeta i Cantata dos Mortos, el ballet Hayastan, música de cambra, peces per a piano i composicions amb cinta magnètica com Estructuras Sincréticas (1970), obra en què es projecten diapositives i s’utilitzen recursos electrònics.