Després d’haver estat corista en funcions d’opereta, inicià estudis de cant a Bolonya. El 1901 actuà a Lisboa, i la temporada 1904-05 debutà a la Scala de Milà. Successivament es presentà al Covent Garden de Londres (1905), el Metropolitan de Nova York (1906-07), l’Òpera de París (1909) i el Teatro Real de Madrid (1909-10). Destacat intèrpret de papers verdians, entre el 1905 i el 1915 fou el rival de T. Ruffo. Del 1917 al 1919 fou membre de l’Òpera de Chicago, i el 1928 inicià una prematura decadència que l’apartà ocasionalment dels escenaris, si bé actuà de manera més o menys intermitent fins el 1944. Un cop retirat impartí classes de cant i fou mestre, entre d’altres, de B. Khristov. Feu alguns enregistraments.