riscle

m
Música

En alguns instruments membranòfons, part estructural sobre la qual s’estén i a la qual se subjecta la membrana.

Són els cércols de fusta -generalment d’ullastre- o d’altres materials als quals es fermen, cusen o aferren les membranes amb què es produeix el so. Hom pot aplicar al riscle uns tensors que, en tibar-lo, estiren la membrana fins que adquireix la tensió necessària perquè l’instrument produeixi el seu so característic.