Les notes rítmicament més accentuades, és a dir, aquelles a les que corresponen els valors rítmics més llargs -no pas accentuades en sentit dinàmic, tonal o d’altre tipus-, ocupen una part (qualsevol unitat mètrica: compàs, temps, divisió, etc.) mètricament menys accentuada -més lleu, més dèbil- que la que ocupen les notes rítmicament menys accentuades. Molt freqüentment implica la presència de síncopes (síncope). Un cas particular de ritme contrari és l’anomenat ritme llombard.
m
Música