ritme llombard

m
Música

Ritme que consisteix en la successió alterna de valors breus i llargs, de manera que els breus siguin mètricament més accentuats que els llargs (sempre valors amb punt).

Cas particular de ritme contrari, el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes. La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- (notes inégales).