Robert de la Riba

(la Riba, Alt Camp, 1912 — Barcelona, 1999)

Nom de religió del compositor i organista català Joan Sans i Balcells.

Vida

Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A. Català, i els de piano amb C. Pellicer. A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935. Estudià harmonia amb J. Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A. Galliera; posteriorment (1940-42) es perfeccionà en composició amb J. Lamote de Grignon i J. Zamacois. Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la Capella de Música de Pompeia, on dugué a terme una gran tasca pedagògica i musical i es dedicà amb molta intensitat a la composició. Les Audicions Sacres de Pompeia ocuparen un espai important en la vida musical barcelonina de postguerra; d’aquella època daten algunes de les seves obres més emblemàtiques, com la cèlebre Rapsòdia nadalenca, per a orquestra i cor -estrenada sota la seva direcció al Palau de la Música Catalana-, la Simfonieta concertant o la sèrie de sardanes. La seva popularitat concertística augmentà amb la seva presència habitual en els cicles dels "Concerts Populars" del Palau entre el 1952 i el 1956. Durant més de quaranta anys, amb els seus concerts d’orgue setmanals, convertí l’església de Pompeia en el baluard barceloní de la música organística. La seva concepció de l’orgue seguí de prop el model dels organistes de l’escola francesa, i fou un intèrpret excepcionalment virtuós, capaç d’improvisar en concert una obra en forma de toccata, fantasia, fuga o variacions. Les seves peces per a orgue estan impregnades d’aquest virtuosisme i esdevenen un dels pocs testimonis catalans de música organística que han mantingut un vincle viu amb el model organístic hereu de la tradició romàntica de C. Franck. L’especificitat de la seva producció esdevé cabdal per al coneixement de la música per a orgue de la segona meitat del segle XX, tant per la grandesa del seu llenguatge formal i contrapuntístic i la frescor de la seva inspiració -d’un gran lirisme i vigor expressiu- com per l’exquisidesa de les seves registracions, d’acord amb el dinamisme i la riquesa de la seva concepció tímbrica de l’orgue.

Obra
Música per a orquestra, cor i solistes

Quem vidistis pastores? (1944); Rapsòdia nadalenca, gran orq., cor 4 v. (1947); Missa de la Coronació de la Mare de Déu del Roser de Pompeia (1952); El Pessebre. Setze cançons populars narrant setze quadres nadalencs, petita orq., cor 4 v.

Música per a orquestra

Fantasia, mi M (1934, 1997); Fantasia, orq. c. (1934); Meditació, orq. c. (1943); Museta, orq. c. (1944); Cantilena, orq. c. (1949); Simfonia concertant, re m, orq. c., 4 sol. (1953)

Música de cambra

Melodia, Allegretto i variació per a violí o flauta i acompanyament de piano o clave (orgue) (1940); Fantasia, si m, qnt. (1972)

Música per a veu i orquestra

Set cançons catalanes, S. o T., orq. cambra

Música per a orgue

Meditació, sol M (1931); Fantasia, mi M (1934); Improvisació (~1940); Meditació, mi m (~1940); Museta (~1947); Rapsòdia nadalenca (1947), Sonata sobre els Goigs de Nostra Senyora de Núria (1948, 1996); Cançó de bressol de la Mare de Déu (~1950-60); Cantilena (1952); Pastoral (~1952); Pregària (~1953); Petita Fuga, sol m (~1953); Evocació (~1953); Preludi i Fuga sobre "Tu es Petrus" (~1955); Memento (~1955); Elevació (~1955); Porta foc (1964); Tríptic en tres estils (~1970); Toccata, mi M (1973); Preludi i Fuga, mi m (1978); Tema amb Variacions (~1980); Adoració (1997-99)

Sardanes

Fontalba (orq. c., 1945; cobla, 1946; org., 1948; pno.); Pujant a l’Alverna (orq. c., vl., fl., vlc., 1945; org., 1960); Vall de Carme (fl. i orq. c., 1945; pno.); Camp de Tarragona (org., 1945; orq. cambra, 1947; cobla, 1947; pno.); Fontnegra (org. 1947, cobla, cor); En Pere Gallarí (orq. c., 1948; cobla, 1995); Bella companyia (orq. c., fl., ob., 1995; org., 1995; pno.)

Altres

9 obres per a pno.; 14 composicions de música religiosa per a v. i org.; 18 composicions de música religiosa per a cor i org.; diverses obres de música religiosa per a cor