Estudià al Queen’s College d’Oxford. Rebé classes de composició d’Egon Wellesz i d’interpretació de la música antiga d’Arnold Dolmetsch, amb qui col·laborà llargament en la recuperació d’instruments i de pràctiques interpretatives apropiades per a la música anterior al 1800. Contribuí al renaixement de la música anglesa d’època isabelina, i molt especialment del repertori per a consort of viols, tant des de l’òptica del musicòleg com des de la del músic pràctic. Durant els anys trenta i cinquanta formà part de diverses agrupacions musicals dedicades a la música antiga. El 1956 fundà el seu propi grup, el Donington Consort. A partir del 1961 impartí docència en moltes universitats americanes i tocà en nombrosos cicles i festivals. L’any 1979 li fou concedida l’orde de l’imperi Britànic. Les seves publicacions més destacades són: The Instruments of Music (Londres, 1949), The Interpretation of Early music (Londres, 1963) i A Performer’s Guide to Baroque Music (Londres, 1973).