Un dels principals representants de l’escola berlinesa de musicologia comparada, estudià filologia a les universitats de Berlín i Londres. Durant la Primera Guerra Mundial, per encàrrec de C. Sachs i E.M. von Hornbostel, realitzà gravacions fonogràfiques a presoners de guerra no europeus, principalment d’origen àrab i indi. Després del 1918 estudià musicologia amb J. Wolf i C. Stumpf, com també llengües semítiques amb E. Mittwoch, i el 1922 es doctorà a Berlín amb un estudi sobre música urbana tunisiana. L’any 1927 començà a treballar com a bibliotecari a la secció de música de la Staatsbibliothek de Berlín. Realitzà nombrosos viatges d’estudis a l’Àfrica del nord, fou cofundador de la Gesellschaft zur Erforschung der Musik des Orients (1930) i, el 1932, presidí la comissió fonogràfica del congrés de música àrab del Caire. El 1935, la seva condició de jueu li comportà la pèrdua del càrrec a la biblioteca berlinesa i aleshores anà a Jerusalem, on dirigí l’Institut de música no europea de la Universitat i en constituí l’arxiu fonogràfic. Lachmann, un dels grans especialistes en música àrab i jueva, és considerat el fundador de l’etnomusicologia moderna a Israel.