Aprengué els rudiments del cant amb la seva mare, concertista de piano. Posteriorment amplià la seva formació amb S. Margolis. El 1945 debutà com a Germont (La Traviata) al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera, després d’haver guanyat un important concurs radiofònic convocat pel teatre novaiorquès. La temporada 1950-51 obtingué un gran èxit com a Rodrigo (Don Carlo). Es casà amb la soprano R. Peters, amb la qual interpretà diverses òperes, especialment Rigoletto, que enregistraren sota la direcció de J. Perlea. Debutà tardanament a Europa i ho feu el 1961 al Teatro La Fenice de Venècia. Sis anys més tard es presentà al Covent Garden de Londres. Es retirà oficialment el 1976. Protagonitzà un nombre considerable d’enregistraments operístics al costat dels més destacats solistes de la seva generació.