Ingressà com a infant de la capella del Patriarca a València, on estudià amb J.B. Plasència i F. Fuster. El 1874 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, centre on fou deixeble d’E. Compta (piano) i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia. Un cop acabada la seva formació a Madrid, es traslladà a París, on prosseguí els estudis de piano al conservatori d’aquesta ciutat. De tornada a Espanya, oferí nombrosos concerts i formà part del Quartet Goñi. El 1879 fou nomenat membre del primer claustre del recentment creat Conservatori de València i professor de piano del centre. Redactà Método de piano (1882), que fou un llibre de text molt usat durant més de cinquanta anys al conservatori valencià. A banda d’aquest tractat pedagògic, Segura compongué obres per a piano -Estudios de concierto, Balada, Nocturnos, etc.- i algunes sarsueles, entre les quals destaquen Los dos esclavos (1898), La cruz del huérfano, El hermanito Juano i El taumaturgo de Nápoles.