Estudià música al Royal College of Music i matemàtiques a la Universitat d’Exeter. Amplià la seva formació musicològica a Brussel·les amb Charles van der Borren. El 1947 inicià la seva carrera docent a la Universitat de Cambridge, primer com a assistent i, a partir del 1962, com a professor de música. El 1964 fou nomenat King Edward Professor of Music al King’s College de la Universitat de Londres. Edità la revista "Galpin Society Journal" i publicà diversos articles i llibres sobre la interpretació de la música antiga, particularment la del període barroc. La publicació del seu llibre The Interpretation of Music (Londres, 1954) suposà un pas important vers la recuperació de la pràctica interpretativa de la música anterior al segle XVIII i exercí una gran influència en el moviment de la música antiga per la seva atenció a les fonts originals. Com a instrumentista oferí molts recitals interpretant al clavicèmbal o a l’orgue, i participà en diverses iniciatives musicals encaminades a la recuperació i difusió del repertori barroc. També realitzà molts enregistraments. Entre el 1950 i el 1965 participà en l’edició de la sèrie Musica Britannica.