Començà els estudis de medicina a la Universitat de Durham, però aviat els abandonà per dedicar-se exclusivament a la música. Fou alumne de H. Howells entre el 1942 i el 1946. Del 1951 al 1980 feu d’assessor musical de la BBC. Com a compositor evolucionà des d’un atonalisme inicial cap a un llenguatge més tradicional. Les seves obres són notables per una sòlida construcció formal i per les harmonies diatòniques. És autor d’onze simfonies (1951-90), quinze quartets de corda (1952-91) i llibres com Carl Nielsen Symphonist (1952), Sibelius and Nielsen (1965), The Essence of Bruckner (1966, revisat el 1978), The Beethoven Symphonies (1970) i The Proms and Natural Justice (1981).